Veneçuela.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Lema nacional: Dios y Federación (en català: Déu i Federació) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà. Les llengües indígenes també són d'us oficial | ||||
| Capital | Caracas 10° 30' N, 66° 58' W |
||||
| Ciutat més gran | Caracas | ||||
| Govern | República federal Hugo Chávez |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
916.445 km² (21è) 0,3% poblacio_estimada=25.375.281 |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens 2001 - Densitat |
{{{poblacio_estimada}}} (46è) 23.054.210 27 hab/km² (145è) |
||||
| Moneda | Bolívar fort (VEF) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-4:30) (UTC) |
||||
| Independència %nbsp;- Declarada - Reconeguda |
d'Espanya 5 de juliol del 1811 24 de juny del 1821 |
||||
| Himne nacional | Gloria al Bravo Pueblo (Glòria al poble brau) | ||||
| Domini internet | .ve | ||||
| Codi telefònic | +58 |
||||
| Gentilici | Veneçolà, veneçolana | ||||
| 1 El nom es va adoptar el 1999 en honor a Simón Bolívar. 2 El lema històric és: Diós y federación (Déu i federació). |
|||||
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (en castellà: República Bolivariana de Venezuela) és un Estat de la costa nord de Sud-amèrica. El territori veneçolà inclou, a més, diverses illes localitzades al mar Carib. Veneçuela limita amb Guyana a l'est, Brasil al sud, Colòmbia a l'oest. Les illes de Trinitat i Tobago, Grenada, Saint Lucia, Barbados, Curaçao, Bonaire, Aruba, Saint Vincent i les Grenadines i les Antilles sota el vent es troben a prop de la costa veneçolana.
Com a antiga colònia espanyola, Veneçuela es va independitzar el 1821. Manté disputes territorials amb Guayana—l'àrea d'Essequibo i amb Colòmbia—al Golf de Veneçuela. En l'actualitat, la República Bolivariana de Veneçuela és coneguda per la seva indústria petroliera i la biodiversitat ambiental del seu territori—és un dels 17 països megadiversos del món.[1]
Veneçuela és un dels Estat més urbanitzats de Llatinoamèrica, i de fet, del món.[2][3] La gran majoria dels veneçolans viuen a les ciutats del nord, especialment a Caracas, la capital i la ciutat més gran.
Taula de continguts |
edita Toponímia
Es creu que el nom de Veneçuela prové del cartògraf Amerigo Vespucci que, amb Alonso de Ojeda, va encapçalar una expedició naval el 1499 a les costes del golf del nord-est que avui es coneix com el Golf de Veneçuela. En arribar a la Península Guajira, la tripulació va observar els pobles constituïts per construccions lacustres o palafits que els anyu havien construït sobre l'aigua. Per a Vespucci, aquestes construccions el feien recordar la ciutat de Venècia, i per tant, va batejar aquesta regió com a Veniziela (que es creu significava petita Venècia), que després es transformaria en Venezuela[4]. Altres historiadors (principalment Francisco Herrera Luque) han suggerit que el sufix castellà -zuela és pejoratiu (p.ex. mujerzuela) i no pas diminutiu.
Per altra banda, el geògraf espanyol Martín Fernández de Enciso, membre de la mateixa tripulació, va escriure en la seva obra Summa de Geografía que la població que havien visitat es coneixia com a Veneciuela i que estava construïda sobre roca. D'acord amb aquesta teoria, el nom de Veneçuela podria provenir d'una paraula ameríndia.[5]
edita Geografia física
Veneçuela és situada en l'Hemisferi Nord, tot i que l'extrem meridional continental es troba molt a prop de la línia de l'equador terrestre. El seu territori continental està integrat per una massa compacta que s'estén d'est a oest i que pertany a la placa sud-americana; el territori insular comprèn un conjunt d'arxiplèlags, illes i illots del mar Carib. Per la seva geografia hi ha una diversitat de recursos naturals, principalment energètics i minerals, i també una gran diversitat d'espècies i ecosistemes.
El país limita al nord amb el mar Carib o el mar de les Antilles amb una extensió de costa de 2.813 km; té fronteres marítimes amb les aigües territorials de Trinitat i Tobago, les Antilles Neerlandeses, Grenada, Puerto Rico i les Illes Verges. Comparteix 2.050 km de frontera terrestre amb Brasil al sud; 743 km a l'est amb Guyana i 2.250 km a l'oest amb Colòmbia.
edita Relleu
El relleu veneçolà abasta tres unitats geogràfiques, una darrera l'altra d'oest a est:
- les cadenes septentrionals andines
- les planes (llanos) de l'Orinoco
- el sector occidental de l'altiplà de Guaiana.
Els Andes septentrionals es bifurquen en dues cadenes muntanyenques, que s'aixecaren durant l'Era terciària, que se separen a l'extrem nord de la serralada oriental colombiana. La cadena occidental està constituïda per la serralada de Perijà en la frontera amb Colòmbia, que assoleix una altitud màxima de 3.750 m. La cadena oriental forma la serralada de Mérida, que assoleix una altitud màxima de 4.980 m al Pico Bolívar, el punt més alt del país. Aquestes dues cadenes envolten la depressió del Llac de Maracaibo, que amb 13.280 km² és el més extens de l'Amèrica del Sud. El llac ocupa una àmplia depressió oberta al golf de Veneçuela. El seu subsol conté nombroses reserves d'hidrocarburs. Entre el Llac de Maracaibo, la serralada de Mérida i el mar Carib s'aixequen les serralades i les valls profunds (hondonadas) del sistema Lara-Falcón format per tres alineacions orogràfiques orientades de sud-oest a nord-oest. Cap a l'est, la regió muntanyosa veneçolana s'estén i envolta una vegada més la costa del Carib, conformant la sistema muntanyós del Carib que assoleix una altitud màxima de 2.765 m al Pico Naiguatá i que està conformat per la serralada del Carib i la serralada de l'Interior, ambdues orientades d'est a oest, i enmig d eles quals es trba la depressió del Llac de Valencia. Finalment a l'est del sistema muntanyós del Carib es troba el macís de Cumaná que forma les penínsules d'Araya i Paria entre els golfs de Caraico i Paria.
La regió de les planes de l'Orinoco ocupa la depressió central que s'estén entre les muntanyes andines al nord-est i la vall de l'Orinoco a l'est i al sud i que envolta l'altiplà de Guaiana. Està integrada per una immensa plana que fou coberta pel mar en èpoques històriques antigues, i que han donat origen als jaciments d'hidrocarburs. A l'est i al sud de l'Orinoco es troba l'altiplà de Guaiana que, a causa de l'erosió, ha creat un relleu secundari de petites serralades, que ascendeix a poc a poc fins formar el límit amb el Brasil amb la cadena de serralades de Tairapecó, Parima i Pacaraima; el mont Roraima, amb 2.810 n'és el punt més alt.
edita Hidrografia
Veneçuela té una gran quantitat de recursos hídrics. El 74,5% de les aigües fluvials desemboquen a l'oceà Atlàntic, el 20,7% al mar Carib i el 4,5% s'uneixen al riu Amazones. Una petit percentatge desemboquen en la conca endorreica del Llac de Valencia. Així doncs, tres quartes parts del país pertanyen a la conca de l'Orinoco, que desemboca a l'Atlàntic a través d'un gran delta. És el tercer riu més cabalós de l'Amèrica del Sud. Els afluents més importants de l'Orinoco són el Ventuari, el Caroní, el Cauri, l'Aro, el Guaviare, el vichada, el Meta i l'Apure. Una part de les aigües de l'Orinoco acaben a l'Amazones per mitjà del canal natural de Casiquiare que comunica amb el riu Negro. Per altra banda, els rius més importants de la conca del mar Carib desemboquen al Llac de Maracaibo: Cotatumbo, Escalante i Chamba, curts i cabalosos.
edita Fauna
La fauna hi és diversa i abundant, amb presència de mamífers característics de la zona tropical. Veneçuela és un dels països amb major varietat d'espècies d'aus. Els rèptils hi són també nombrosos, i s'hi troba una gran varietat de peixos. El 2004 hi existien 219 espècies en perill d'extinció, entre elles el Thripophaga cherriei.
edita Política i govern
edita Organització constitucional
Les autoritats del Govern Nacional o Federal, es troben a Caracas, capital de la nació, dins el Districte Capital, seu dels òrgans del Poder Públic Nacional. El Govern està integrat per les institucions i òrgans que, segons la constitució de 1999, formen cinc branques, independents i autònomes:
- El poder executiu, ostentat pel president i el vicepresident, així com el Gabinet o consell de Ministres. El president és electe per pluralitat de manera directa; és el cap d'Estat, cap de govern i el comandant en cap de les Forces Armades Nacionals i cap directe de la Reserva. És electe per un mandat is anys, amb la possibilitat d'una sola reelecció. El president designa el vicepresident i els ministres del gabinet. Té el dret a demanar a l'Assemblea la reconsdieració de les lleis que consideri desapropiades, tot i que una majoria simple pot anular les seves objeccions. L'Assemblea pot atorgar-li, per majoria simple, poders legislatius especials per dictar decrets amb força de llei.
- El poder legislatiu, ostentat per l'Assemblea Nacional. L'Assamblea és unicameral, integrada per 167 diputats, electes segons el mètode de representació proporcional. Tres d'aquest diputats representen els pobles indígenes de Veneçuela; i cada estat de Veneçuela és representat per tres diputats.
- El poder judicial, encapçalat pel Tribunal Suprem de Justícia, integrat per trenta-dos magistrats, distribuïts en set sales: constitucional, político-adminsitrativa, electoral, cassació civil, cassació penal, cassació social i la sala plena. Cada sala està integrada per cinc magistrats, llevat de la sala constitucional que en té set. Els magistrats són designats per l'Assemblea Nacional per un període de 12 anys.
- El poder ciutadà, conformat pel Ministeri Públic, la Contraloria General de la República i el Defensor del Poble. Totes tres constitueixen el Consell Moral Republicà.
- El poder electoral, conformat pel Consell Nacional Electoral, integrat per cinc rectors principals i cinc suplents, designats per l'Assemblea Nacionals per un període de set anys, amb la possibilitat de dues reeleccions.
La constitució de 1999 inclou el "referèndum revocatori" per a tots els càrrecs d'elecció popular. Els funcionaris poden ser sotmesos a una nova elecció a la meitat del seu mandat.
edita Subdivisió administrativa
Veneçuela es divideix en vint-i-tres estats, un districte capital—la ciutat de Caracas—, les dependències federals i la Guaiana Esequiba, territori disputat amb Guyana. Els estats se subdivideixen en un total de 335 municipis que, al seu torn, se subdivideixen en un total de més de mil parròquies. Els estats, tanmateix, s'agrupen en nou regions administratives, que es van establir per decret presidencial.
Els estats veneçolans són:
- Amazonas
- Anzoátegui
- Apure
- Aragua
- Barinas
- Bolívar
- Carabobo
- Cojedes
- Delta Amacuro
- Falcón
- Guárico
- Lara
- Mérida
- Miranda
- Monagas
- Nueva Esparta
- Portuguesa
- Sucre
- Táchira
- Trujillo
- Vargas
- Yaracuy
- Zulia
edita Economia
- Veure l'article: Economia de Veneçuela
La indústria petroliera domina l'economia veneçolana, i representa un terç del Producte interior brut (PIB) de la nació, el 90% del valor de les seves exportacions, i més de la meitat de la renda del govern.[6] Des de la dècada de 1940 fins a la dècada de 1970, Veneçuela era l'exportador de petroli més gran del món.[7] Els jaciments principals es troben al Llac de Maracaibo i als estats del litoral.[8] El govern veneçolà ha aprofitat les rendes obtingudes del sector petrolier per a promoure el desenvolupament econòmic i diversificar l'economia. Veneçuela és el proponent i membre de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). El país va ser afectat greument per la caiguda abrupta dels preus de l'hidrocarbur en la dècada de 1980, elevant els nivells de pobresa i desigualtat. El president Hugo Chávez, electe des de 1998, ha aplicat una sèrie de polítiques de caràcter socialista que inclouen la nacionalització de les principals industries del país, incloent-hi les indústries del petroli, l'elèctrica i de telecomunicacions.[6] A més, s'ha determinat reduir la influència dels Estats Units sobre l'Amèrica Llatina, per la qual cosa ha aprofitat les rendes petrolieres per atorgar préstecs generosos als seus veïns.[7] Els preus del petroli, que han arribat a màxims històrics, superiors als 100 USD per barril, han estat aprofitats pel govern de Chávez per emprendre polítiques de benestar social i de reducció de pobresa. Tanmateix, la inflació s'ha disparat a més del 20% anual,[9] una xifra que tanmateix, ha estat acompanyada d'un sorprenent creixement del PIB a taxes superiors al 7%.[6] El PIB per càpita el 2007 va ser de 12.200, el quart més gran de l'Amèrica Llatina en paritat de poder adquisitiu; tanmateix el 37,9% de la població viu sota el llindar de la pobresa,[6] un dels percentatges més elevats de la regió.
Veneçuela pertanyia a la Comunitat Andina de Nacions i al G3, però el president Hugo Chávez, ha anunciat la sortida del país d'aquests blocs comercials, i ha optat per integrar-se al Mercosur com a membre ple—encara falta la ratificació del parlament del Paraguai—i a la creació de l'Alternativa Bolivariana de les Amèriques i de la Unió de Nacions Sud-americanes.
edita Geografia humana i societat
edita Demografia i llengua
El 2008, la població veneçolana es va estimar en 26 milions d'habitants,[10] amb una taxa de creixement poblacional de l'1.5%.[10] La població veneçolana és altament urbanitzada: el 94% de la població viu a les ciutats, el percentatge més alt d'Amèrica Llatina, i un dels més alts del món.[11] Territorialment, el 71% de la població viu entre la costa i el centre; només el 6% de la població viu al sud del riu Orinoco, una àrea, tanmateix, de major extensió territorial. Les ciutats més grans són: Caracas, la capital, amb 3,5 milions d'habitats, seguida de Maracaibo, ciutat important de la indústria petroliera amb 2 milions i Valencia, capital manufacturera, amb 1,4 milions. L'esperança de vida és de 73 anys; la taxa de fecunditat és relativament alta, de 2,5 nens per dona, i la alfabetització és del 93%.[10] Són llengües oficials el castellà i les llengües ameríndies dels pobles autòctons. S'hi parlen també diverses llengües dels immigrants europeus.
edita Etnografia i immigració
Veneçuela és un país d'immigrants, ètnicament divers. La majoria de la població, el 67% és mestissa o mulato-mestissa; el 20% és d'ascendència europea descendents dels colonitzadors espanyols originals, així com de la forta immigració europea de la segona meitat del segle XX; el 10% és d'origen africà,[7] i el 2% és ameríndia.[12]Abans de 1948, la població era només de 5 milions d'habitants.[12] A partir d'aquesta dècada, i amb el boom petrolier el govern, que no havia encoratjat la immigració no espanyola, va aplicar una política de immigració oberta, atraient obrers de Espanya, Itàlia i Portugal, Colòmbia, l'Argentina, Xile, l'Uruguai i dels Estats Units.[7] El govern estima que hi ha 38 grups ètnics amerindis, dels quals els més nombrosos són els guajiro (wayuu) i els warao (warrau).
edita Història
A Veneçuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaçaments espanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir la Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, el país va independitzar-se d'Espanya el 1811 sota el lideratge del seu fill més famós, Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de la Gran Colòmbia juntament amb Colòmbia, el Panamà i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana.
Per la major part del segle XIX i del segle XX la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda del governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar a l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el 1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però, no sense conflictes.
El 1992 el tinent militar Hugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democràtic, electe dues vegades, Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resistir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 per el successor de Pérez, Rafael Caldera.
Chávez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, el Moviment Cinquena República (Movimiento V República en espanyol). Va a promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser re-elegit el 2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van realitzar vagues generalitzades del sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, però, va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord a la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.
edita Notes i referències
|
|||||
edita Articles relacionats
edita Enllaços externs
- Pàgina del Govern (castellà)
- Foto Venezuela
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg){kind=small}
| Organització de Països Exportadors de Petroli |  |
|---|---|
 Angola |  Algèria |  Aràbia Saudita |  Emirats Àrabs Units | Equador |  Iraq |  Iran | .svg){kind=small} Indonèsia |  Kuwait |  Líbia |  Nigèria | .svg){kind=small} Qatar |  Veneçuela | |
|